L’autocensura d’alguns dels principals xatbots evidencia la distància entre les capacitats tècniques i les polítiques lingüístiques de les grans empreses tecnològiques
Una de les serps d’estiu d’enguany ha estat la comprovació viral de que els xatbots d’aplicacions tan populars com WhatsApp sabien català… però es negaven a parlar-lo. Fa unes setmanes, una munió de vídeos de catalanoparlants van inundar les xarxes.
Per la seva popularitat, els serveis d’intel·ligència artificial de Meta, disponibles a WhatsApp, Facebook, Instagram i Messenger, van ser els principals sospitosos, com Albert Cuesta va explicar al 324. Però no són els únics que es fan l’orni quan l’usuari se’ls dirigeix en català.
“L’IA sap català, però es resisteix a fer-lo servir”. Així de contundent es mostra l’ambaixador d’Accent Obert en l’article que ha publicat al diari Ara amb l’anàlisi més profunda que s’ha fet d’aquesta qüestió fins ara. Cuesta hi radiografia aquesta paradoxa aparent entre el saber i el voler, i descobreix que és només un símptoma -un més- d’un problema estructural que va molt més enllà de WhatsApp.
L’absència del català en molts serveis no és tècnica, sinó política
El català, amb més de 10 milions de parlants, no figura entre els tretze idiomes que Meta AI considera formalment compatibles. No és un problema que passi només al català, però és un problema més dels que enfronta el català a l’àmbit digital. Cuesta ha documentat que aquesta restricció sembla operar, sobretot, en l’àmbit europeu. Als Estats Units, en canvi, els xatbots de Meta són capaços de mantenir una conversa en català sense problemes.
Altres agents, com les intel·ligències artificials de Microsoft o OpenAI, sí que conversen en català amb l’usuari sense cap restricció aparent i amb un nivell de qualitat i consistència alt. A l’article, Cuesta ha analitzat com reaccionen els onze xatbots amb més quota de mercat -ChatGPT (Open AI), Claude (Anthropic), Copilot (Microsoft), DeepSeek, Gemini (Google), Grok (xAI), LeChat (Mistral AI), Lumo (Proton), Perplexity, Meta AI i Qwen (Alibaba)- quan se’ls parla en català, tant per escrit com a través de la veu, amb resultats diversos i no sempre satisfactoris.
El català, també a l’àmbit digital, es defensa fent-lo servir
Els catalanoparlants tenim dret a fer servir la nostra llengua arreu de l’àmbit digital. Però massa sovint ens veiem forçats a renunciar-hi, davant de la injusta disjuntiva entre la usabilitat i els drets lingüístics. Tot i així, segons Cuesta, la perseverança col·lectiva pot ser la drecera més ràpida per tal que les grans empreses tecnològiques incorporin progressivament el català en els seus catàlegs. “La demanda dels usuaris catalanoparlants pot accelerar aquest procés (…) accediu-hi amb ordinadors i telèfons configurats amb el català com a idioma preferit i insistiu a dialogar-hi en català per molt que la interfície estigui en un altre idioma. Només d’aquesta manera ens tindran en compte.”
L’Aliança per la presència digital del català, una plataforma d’autodefensa
Però a banda de la militància individual com usuari, cal exigir coherència entre capacitat i compromís. I fiscalitzar i fer responsables els grans operadors tecnològics de les seves eleccions en matèria de política lingüística. Aquesta és una de les àrees de treball de l’Aliança per la presència digital del català, una plataforma formada per deu entitats d’arreu dels territoris de parla catalana i coordinada per Accent Obert.
Aquest front comú en defensa de la llengua ja ha tingut diversos èxits, com la resolució d’un problema de visibilitat detectat al cercador de Google o la inclusió del català en els menús de la marca xinesa BYD, la segona en vendes globals de vehicles elèctrics. I ara està més amatent que mai a l’extensió dels usos de les intel·ligències artificials, el proper camp de batalla clau per garantir una presència justa del català al món digital, com ho ha demostrat aquesta polèmica estiuenca que ha posat de manifest un problema que està lluny de ser anecdòtic.
