Cada vegada que ens connectem a una xarxa social, fem una cerca a Google o enviem un missatge per WhatsApp, participem en un ecosistema digital que no hem creat nosaltres. Les regles del joc les han dissenyat a Silicon Valley, i això planteja preguntes inquietants: qui controla la nostra vida digital? I quin poder acumulen aquests gegants tecnològics?
En un nou capítol de Nervi de 3CAT, titulat Cop d’estat digital, l’ expert en cultura digital i ambaixador d’Accent Obert, Albert Lloreta; l’autora de “La servitud dels protocols”, Ingrid Guardiola i l’especialista en innovació social digital, Liliana Arroyo, posen sobre la taula els riscos d’aquest nou ordre digital.
De l’Internet actiu a l’Internet passiu
Tal com recorda la Liliana, abans navegàvem amb un objectiu: sabíem on volíem anar i hi anàvem. Ara, en canvi, els algoritmes decideixen què veiem. Lloreta ho resumeix així: “La gent diu: aquest contingut m’ha sortit”. Aquest canvi ha generat dependència i ha situat el poder de decisió en mans d’unes poques empreses.
Els ponents assenyalen figures clau com Peter Thiel, fundador de PayPal, o Balaji Srinivasan, cofundador d’empreses com Counsyl i Earn.com, que defensen visions reaccionàries i projectes alternatius a la democràcia liberal. Segons Guardiola, aquest poder concentrat en només sis grans corporacions no porta més llibertat, sinó tot el contrari: dependència i vulnerabilitat.
Alternatives i resistències
La gran pregunta és: com ens hi enfrontem? Arroyo adverteix que sortir de les plataformes és complicat perquè hi tenim una “història digital”. Tot i això, hi ha opcions: programari lliure, Fediverse, Mastodon, Bluesky, entre moltes d’altres. Lloreta afegeix que cal desacostumar-nos a pensar que aquest és “l’únic món possible”.
Entre les solucions plantejades hi ha:
- Promoure projectes comunitaris digitals.
- Mantenir espais culturals oberts i crítics.
- Recuperar l’anonimat com a dret digital.
- Fer un ús conscient de les plataformes i, sempre que es pugui, apostar per alternatives més ètiques.
Conclusió
El “cop d’estat digital” no és una metàfora exagerada. Vivim un moment en què la sobirania tecnològica és clau per a la democràcia i la llibertat col·lectiva. La pregunta final de Lloreta és tan simple com decisiva: què vull fer i com ho vull fer?
Potser la resistència comença aquí: en prendre consciència i decidir quina vida digital volem construir.
