La intel·ligència artificial ja no és un horitzó llunyà. És una realitat quotidiana que transforma la manera com treballem, ens informem, aprenem i, també, com parlem, escrivim i pensem. Però aquesta transformació no és neutral: planteja reptes profunds per a la diversitat lingüística i cultural d’Europa.
Aquest va ser l’eix central de la jornada «La IA en el futur de les llengües europees no hegemòniques», organitzada per la Fundació Irla i la Coppieters Foundation, amb la col·laboració d’Accent Obert, celebrada al Mirador del CCCB. Una trobada per analitzar oportunitats, riscos i, sobretot, responsabilitats col·lectives.
IA, llengua i democràcia
En la benvinguda institucional, Raül Romeva, portaveu de la Fundació Irla, va situar el debat en termes polítics i democràtics: “La gran majoria dels sistemes d’IA funcionen principalment en un nombre molt reduït de llengües. I això no és només un problema tecnològic, és un problema cultural, democràtic i polític”.
Romeva va alertar dels riscos d’homogeneïtzació cultural i de pèrdua de sobirania lingüística, però també va interpel·lar el públic a assumir un paper actiu: la IA pot esdevenir una amenaça o una oportunitat en funció de les decisions que es prenguin avui.
Accent Obert: llengua, cultura i normalitat digital
En la presentació de l’estat de la qüestió, Joan Abellà, director general d’Accent Obert, va situar la jornada en un context de canvi accelerat del món digital i va explicar per què cal actualitzar les eines col·lectives que han servit fins ara per garantir la presència del català a la xarxa. “La IA va de llengua, però també de cultura”. Una idea clau per entendre que els sistemes d’intel·ligència artificial no només processen paraules, sinó també mirades, referents i marcs culturals.
Abellà va aportar algunes dades per dimensionar el repte. El català representa aproximadament un 0,47% de l’internet textual mundial, una presència rellevant si es compara amb el pes demogràfic de la llengua. «No estem tan malament», va remarcar, però va advertir que «les decisions d’avui marcaran com podrem veure el futur a nivell digital».
En aquest context, Abellà va advertir que si la llengua i la cultura no tenen prou pes en els entorns digitals on s’entrena la IA, el risc no és només quedar mal representats, sinó directament quedar-ne fora.
Si la llengua no existeix en digital, no existeix
La presentació de les conclusions de l’estudi La IA en el futur de les llengües europees no hegemòniques va córrer a càrrec del seu autor, Albert Cuesta, periodista especialitzat en tecnologia i ambaixador d’Accent Obert. En la seva intervenció, Cuesta va posar dades i exemples concrets sobre la taula per evidenciar fins a quin punt el futur digital de les llengües europees no majoritàries està condicionat per la disponibilitat —o l’absència— de dades. “Europa és un continent riquíssim en llengües, i cada una és una manera d’entendre el món”, va recordar.
Cuesta va exposar un dels principals problemes estructurals: els models d’IA s’entrenen amb grans volums de dades digitals, però menys del 5% de les llengües del món tenen una presència significativa a internet. “Si la teva llengua no té una presència digital important, per la IA no existeix. I si no existeix la teva llengua, no existeix la teva cultura”, va advertir.
Aquesta dinàmica genera un cercle viciós: sense dades no hi ha bons models; sense bons models, no hi ha ús; i sense ús, no es generen noves dades. El resultat és una bretxa digital que s’eixampla i que penalitza especialment les llengües no hegemòniques.
Oportunitats reals, riscos reals
L’estudi també identifica oportunitats clares. La IA pot ser una aliada poderosa per a la preservació lingüística, la documentació de la llengua viva, l’educació personalitzada, la traducció automàtica i la creació de continguts. Projectes com AINA en el cas del català, o iniciatives similars a Islàndia, el País Basc o Malta, demostren que amb voluntat política i inversió sostinguda es poden revertir desequilibris.
Però els riscos són igualment rellevants. Models amb rendiment inferior en llengües no dominants, biaixos que penalitzen accents o dialectes, manca de transparència i decisions empresarials que limiten capacitats lingüístiques en funció del mercat. “Si deixem que sigui el mercat qui esculli la llengua, tendirem a la concentració”, va alertar Cuesta. I va afegir: “No podem esperar que Meta, Google o OpenAI decideixin per nosaltres”.
Usuaris, comunitats i acció col·lectiva
La taula rodona va ampliar la mirada. Karma Peiró va posar l’accent en el paper de la ciutadania: “l’ús de la IA és una qüestió col·lectiva i d’adopció”, i va reclamar abandonar el to paternalista per explicar de manera clara riscos i oportunitats.
Iria de Dios va assenyalar una evidència tècnica amb conseqüències culturals: “Avui, els models de llenguatge tenen massa accent anglès”, i va defensar la necessitat d’aprofitar i connectar millor les dades que ja existeixen.
Gorka Julio va situar el debat en clau econòmica i geopolítica: “La IA, més que una eina, és la gran aposta del capital del segle XXI», i va fer una crida a sumar esforços entre llengües minoritzades: «No hem de ser competidors, hem de confederar esforços”.
Deures compartits
La jornada va deixar un missatge clar: la resposta a si la IA és una oportunitat o una amenaça “dependrà del que fem nosaltres”, en paraules d’Albert Cuesta. Usar la IA en la pròpia llengua, encara que no sigui perfecta, crear i compartir dades, invertir en infraestructures pròpies, negociar amb actors globals i establir aliances estratègiques.
Per a Accent Obert, aquest és un dels grans reptes de present i de futur. Garantir que la diversitat lingüística europea —i la catalana en particular— no només sobrevisqui, sinó que pugui créixer i transformar-se amb plena dignitat en l’era de la intel·ligència artificial.
