Crònica de la jornada “Universal Acceptance: a Internet, català amb totes les lletres”
Experts i activistes reclamen solucions per garantir que el català -i totes les llengües del món- puguin funcionar a Internet amb plenitud i igualtat
Dominis que no es registren. Correus que no arriben. Formularis que fallen. Sovint, amaguen un patró comú: una ela geminada, una ce trencada o un accent obert, caràcters especials que identifiquen la llengua catalana però als que els seus parlants es veuen forçats a renunciar si volen gaudir de totes les funcionalitats a la xarxa. Errors que semblen tècnics, però que són símptomes d’un problema més profund: la manca d’Acceptació Universal, encara en ple 2025.
Aquesta és la situació que s’ha posat damunt la taula el 18 de juny a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans en una jornada organitzada pel domini .cat amb el suport del GeoTLD Group i l’ICANN. 50 assistents -entre tecnòlegs, filòlegs, registradors i creadors de contingut- han seguit les ponències, taules rodones i intervencions que han combinat reflexió estratègica, anàlisi tècnica i crida activista.
20 anys reivindicat l’ús del català a la xarxa en peu d’igualtat
El director d’Accent Obert, Joan Abellà, ha inaugurat la jornada recordant la història del domini .cat, síntesi i alhora embrió de tantes reivindicacions al voltant de la llengua i cultures catalanes a la xarxa. Abellà rememorava l’impuls d’una campanya ciutadana massiva sota una premisa tan simple com “per què no podem tenir un domini propi?”. I vint anys després, res no hauria d’impedir que també s’aconsegueixi que la llengua es respecti de manera íntegra a la conversa digital.
Aquest no és un problema ni menor ni local. El català, amb uns caràcters especials que singularitzen el seu alfabet llatí, és una de tantes llengües que es veuen afectades per l’hegemonia digital de l’anglès. Una problemàtica que ja havia teoritzat Ram Mohan a inicis dels 2000 en el si de l’ICANN -el popularment conegut com “govern d’Internet”- i que va desembocar en una estratègia per reduir aquest biaix. Des de 2010, per exemple, ja és possible registrar dominis en alfabets no llatins, els coneguts com IDNs (per “internationalised domain names”).
Per Nacho Amadoz, president del GeoTLD Group, aconseguir l’Acceptació Universal és un requisit per a que Internet sigui realment plural i multilingüe, “una qüestió de drets dels usuaris” ha afirmat amb vehemència. Des de la seva posició, i conscient de la lentitud dels avenços, ha desgranat les àrees en què es treballa per materialitzar aquest objectiu: formació tècnica, sensibilització, elaboració de polítiques i compromís de totes les parts interessades.
Al seu torn, Bea Guzmán, responsable del domini .cat, ha il·lustrat amb dades la diversitat lingüística a la xarxa, una fotografia que no es correspon encara de manera precisa amb aquesta mateixa diversitat al món. Si s’hi apropa progressivament és gràcies a, entre d’altres, iniciatives com la del mateix domini .cat, que el 2006 va obrir la porta a que les cultures tinguessin el seu propi espai a la xarxa, una tendència que es multiplicarà exponencialment el 2026 amb la nova ronda de dominis.
Aquesta situació és alhora un èxit però també un obstacle momentani per a la intel·ligibilitat mútua de molts sistemes, qüestionant els principis de l’Acceptació Universal. Guzmán ha posat el focus en la baixa mentalització dels mateixos usuaris, que fan renúncies -de vegades, inconscients- dels seus drets a canvi d’una millor usabilitat de les infrastructures tecnològiques. Una prova d’això es troba en el mateix domini .cat, que tot i néixer acceptant els símbols propis de la seva llengua de referència, només compta amb un 1,1% de dominis que els utilitzin, dels més de 113.000 dominis existents.
Quan un domini no és suficient i la compatibilitat és un privilegi
Amb una presentació pràctica per a tots els públics, els experts Pep Masoliver i Roman Roset, membres del departament de tecnologia d’Accent Obert, han demostrat amb exemples concrets com l’ús de caràcters especials provocava fallades en formularis, correus i serveis d’ús comú. “Si no et pots obrir un compte a Amazon amb un domini amb dièresi o ela geminada, no serveix de res registrar-lo”, posant en evidència la magnitud del problema i els seus efectes en la vida quotidiana d’una gran majoria d’usuaris.
Un punt de vista que, des d’una altra perspectiva, han compartit de manera unànime els representats d’alguns dels principals registradors presents en la jornada (SW Hosting, CDmon, INWX i Nominalia): totes les seves empreses accepten IDNs, però no poden garantir-ne el funcionament a ple rendiment perquè depèn d’uns pocs gegants tecnològics que monopolitzen les infrastructures necessàries per a la majoria de serveis a la xarxa.
Els registradors han interpel·lat així els principals absents en la conversa –els grans proveïdors de software i hardware- a alinear-se en l’objectiu de la Universal Acceptance i, també, a quantificar els costos que implicaria adaptar els sistemes digitals per a fer possible la compatibilitat entre totes les llengües. Però els incentius són petits encara en un sector privat en què les peticions vinculades als IDNs amb caràcters especials amb prou feines arriben a 3 per any en un registrador com Nominalia.
Una crida a la sobirania lingüística digital
La jornada també ha tingut espai per l’activisme. La filòloga Valentina Planas -coneguda a les xarxes com “La Incorrecta”- ha fet una crida contundent a la sobirania digital: “Ser català és esgotador, però no ens hem de resignar. És el nostre dret parlar la nostra llengua, també en digital”. Amb el seu to irònic característic, i compartint la seva batalla personal amb un robot de cuina, ha denunciat que “no podem normalitzar que calgui escriure malament per poder ser entesos per les màquines”.
Una experiència compartida per altres ponents, com Gerard Soler, de Plataforma per la Llengua, que ha explicat com periòdicament reben a la seva bústia queixes per no poder fer servir, per exemple, la ce trencada a Bizum. Fruit de les accions d’incidència de la Plataforma, l’aplicació de Bizum compta, des de 2022, amb una traducció íntegra al català. I, progressivament, les diferents entitats bancàries que l’utilitzen han anat acceptant també l’ús d’alguns dels caràcters especials catalans en els pagaments a través de Bizum, en un procés de millora que segueix permanentment obert.
En una taula conduïda pel periodista Albert Cuesta, Núria Ribas -d’Amical Wikimedia-, Marc Antoni Malagarriga -del Grup de Treball de la Ela Geminada- i Vicent Ferrer -d’Acció Cultural del País Valencià- han evidenciat la vitalitat de la comunitat catalanoparlant en l’àmbit digital en la defensa de la seva singularitat cultural.
Tal i com ha sentenciat amb contundència Planas, “el català només tindrà futur si també el té a la xarxa, en els sistemes, els dominis i totes les interfícies digitals. Amb dignitat.”
Una Internet més diversa exigeix més cultura digital
Roman Martín, d’ASCICAT, ha tancat la jornada alertant del perill de no saber reconèixer la diversitat d’alfabets en el registre de dominis i com alguns ciber-criminals aprofiten la confusió per a usos maliciosos com la suplantació digital. La solució? Un millor ús de les eines disponibles, més cultura digital i més formació en l’ús d’Internet.
Cap a una Internet més justa, plural i interoperable
I precisament això, generar i compartir coneixement, ha estat l’objectiu d’aquesta primera jornada sobre l’Acceptació Universal. Una nòmina de ponents experts que han posat en evidència que la compatibilitat lingüística a la xarxa no és, ni ha estat mai, un problema tècnic, sinó un biaix en el disseny de l’univers digital que cal corregir amb urgència per garantir els drets de tots els seus usuaris.
Com ha resumit Nacho Amadoz: “Si Internet vol ser realment universal, cal que sigui capaç d’incloure totes les llengües, totes les identitats, tots els caràcters. I tots els accents. Sense excepció.”
