Una eina pot utilitzar el català i, tot i això, no reflectir la realitat cultural de les persones que el parlen. Pot oferir informació en la nostra llengua i, alhora, deixar fora referents, experiències i coneixements propis de la nostra comunitat. Aquesta constatació és tan pertinent avui, davant la intel·ligència artificial, com ho era als inicis de la Viquipèdia. I recorda que la presència del català al món digital és un repte que ve de lluny i que cal afrontar de nou amb cada transformació tecnològica.
La Viquipèdia en català celebra enguany el seu 25è aniversari. L’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València ha acollit, del 6 al 8 de novembre, una edició especial de la Viquitrobada, organitzada per Amical Wikimedia, que ha reunit la comunitat d’editors per compartir projectes i abordar els principals debats sociodigitals.
Joan Abellà, director general d’Accent Obert, ha participat en aquestes jornades amb una reflexió sobre els reptes actuals de la llengua i la cultura catalanes davant la intel·ligència artificial. Una intervenció que ha connectat la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana amb el debat fundacional sobre el multilingüisme de la Viquipèdia i els interrogants que avui planteja la IA, a partir d’una pregunta que reapareix des de fa seixanta anys: com podem participar en la construcció del coneixement universal des de la nostra llengua i la nostra experiència?
Una enciclopèdia per explicar tot el món
No és una pregunta nova. A mitjan anys seixanta, Max Cahner i Enric Lluch van plantejar un projecte que semblava assumible: traduir i adaptar al català el diccionari enciclopèdic italià Garzanti. La proposta inicial consistia a convertir aquella obra de dos volums en una de tres, incorporant-hi noms propis catalans i el lèxic del diccionari de Fabra. Hauria permès disposar d’una enciclopèdia en català aprofitant una obra ja existent.
Però el 1965, amb Jordi Carbonell al capdavant del primer equip de redacció, els impulsors van abandonar aquell plantejament i van optar per elaborar una enciclopèdia pròpia. Traduir i adaptar la Garzanti hauria significat partir d’una selecció de temes, unes fonts i uns criteris de rellevància establerts en un altre context cultural. Crear la Gran Enciclopèdia Catalana permetia determinar amb veu pròpia què calia explicar, amb quina profunditat i a partir de quins coneixements.
L’ambició era explicar tot el món en català. Per fer-ho, calia reunir especialistes, elaborar articles i fixar terminologia científica i tècnica. L’aposta per una obra pròpia ampliava, així, la capacitat de la llengua per produir i transmetre coneixement en tots els àmbits, alhora que aportava una mirada pròpia al coneixement compartit.
Connexions que multipliquen el coneixement
Dècades després, la Viquipèdia es trobaria davant d’un dilema semblant: les edicions en altres llengües havien de traduir els articles de l’anglesa o havien de poder elaborar continguts propis? El debat lingüístic va emergir de manera natural tot just quan la Wikipedia donava els seus primers passos. El 27 de gener de 2001, dotze dies després de la seva posada en marxa, un col·laborador, en trobar-hi un article en alemany, va preguntar a la llista de correu què en pensaven, del multilingüisme.
Una qüestió pràctica, però només en aparença: quines llengües havia d’acollir aquell projecte? El març d’aquell mateix any es posaven en marxa les primeres edicions no angleses, entre les quals la catalana. Però l’existència d’aquestes edicions obria de retruc una segona discussió: quina relació havien de mantenir entre si?
L’octubre de 2002, en una conversa sobre el trasllat de l’edició anglesa a l’adreça en.wikipedia.org, es va fer explícita aquesta qüestió: un editor polonès defensava que els col·laboradors volien participar en el projecte com a socis, no com a traductors. Jimmy Wales, cofundador de la Viquipèdia, va formular aleshores una idea que continua definint la seva arquitectura: un sol projecte amb moltes llengües, les edicions del qual no són simples traduccions.
Aquell debat expressava la voluntat de combinar uns principis compartits (neutralitat, obertura i rigor enciclopèdic) amb l’autonomia de les comunitats per incorporar temes, fonts i enfocaments propis. La diversitat ampliava el coneixement disponible; la circulació entre llengües, també a través de la traducció, permetia compartir-lo. La llengua esdevenia, així, una via d’accés al saber i una eina per produir-ne.
Un repte que es renova i multiplica amb la intel·ligència artificial
Avui, la intel·ligència artificial torna a situar aquesta qüestió sobre la taula: com garantim que el català sigui també una llengua des de la qual es construeix el coneixement que aquestes eines ofereixen? No n’hi ha prou que la intel·ligència artificial ens parli en un català aparentment correcte. Cal garantir tant la qualitat lingüística com la seva capacitat d’interpretar el nostre context i la varietat de registres i experiències que conformen una cultura compartida i diversa.
El precedent de la Viquipèdia ajuda a orientar aquesta ambició. Perquè la llengua i la cultura catalanes participin plenament en el desenvolupament de la IA, calen continguts de qualitat, criteris per avaluar els resultats i comunitats capaces d’identificar absències i proposar millores. Editors, creadors, investigadors, institucions i entitats tenen coneixements imprescindibles per definir què vol dir que aquestes eines funcionin bé en català.
Vint-i-cinc anys de Viquipèdia demostren que la universalitat del coneixement es construeix des de la diversitat: allò que sabem i expliquem des d’aquí amplia el que podem arribar a saber tots. Però també ens recorden que per aconseguir-ho cal una comunitat organitzada, eines compartides i continuïtat. Davant la intel·ligència artificial, no n’hi ha prou amb la voluntat de participar: cal tenir capacitat efectiva d’incidir.
Aquesta tasca connecta amb la missió actualitzada d’Accent Obert: defensar la nostra manera de ser al món digital. Per fer-ho, cal connectar els coneixements i els esforços ja existents, sostenir una resposta col·lectiva i traslladar les necessitats de la comunitat catalanoparlant allà on es prenen les decisions que condicionen el seu futur. És així com podem fer possible, també davant la intel·ligència artificial, que continuem creant, compartint i transformant el món amb la nostra pròpia veu.
