Genís Roca, 23 d’abril de 2026
Un dia de Sant Jordi com avui, fa vint anys, el domini .cat va obrir-se al públic. Vist amb perspectiva, aquell fet aparentment menor en la panoràmica d’una Internet en expansió va tenir molta més importància de la que en aquell moment els seus impulsors podien imaginar. No es tractava només d’incorporar una nova terminació a les adreces digitals que avui fan servir més de 117.000 persones, empreses, entitats i institucions. Ni tan sols de donar visibilitat a una comunitat, la nostra, amb una llengua i una cultura particulars. El que es posava en joc era una idea molt més profunda, que el pas del temps ha fet encara més evident: si Internet havia de ser una representació del món, també havia de ser capaç de representar-ne la seva diversitat.
Aquesta és, probablement, la gran aportació del .cat. No va néixer per defensar una singularitat folklòrica ni per reclamar un tracte de favor per als catalanoparlants. Va néixer per demostrar que la xarxa podia ser més justa i més precisa si reconeixia les comunitats culturals i lingüístiques existents al món físic i els donava veu i espai propis al món digital. En aquest sentit, el .cat no ha estat útil només per als catalanoparlants. Ha estat útil, sobretot, per a Internet. El nostre domini va obrir un camí que després han seguit altres comunitats d’arreu del món. I va contribuir a consolidar una idea que avui, malauradament, encara cal defensar: que la pluralitat lingüística i cultural no és un problema a gestionar, sinó una condició de possibilitat del món digital.
Durant aquests vint anys, el .cat ha fet exactament això: afiançar-se com una infraestructura útil, de qualitat i amb vocació de servei públic per a la comunitat catalanoparlant. Ha ajudat persones, empreses, entitats i institucions a existir a la xarxa sense haver de renunciar a la seva identitat, amb un posicionament clar davant del món i amb capacitat de control i transparència sobre la seva presència digital. El .cat ha demostrat que una llengua, qualsevol llengua, no és només un marcador cultural, sinó també una eina de relació, de confiança, d’activitat econòmica i de producció i difusió de coneixement. I ha confirmat que, quan una comunitat s’organitza i es mobilitza, pot construir un ecosistema tan vibrant com estable per protegir i exercir la seva sobirania digital.
Ara bé, malgrat l’efemèride rodona i unes xifres rècord de registres, l’aniversari important no és només el dels vint anys que deixem enrere. És sobretot el dels vint anys que ara encetem. Perquè Internet, i el món amb ella, estan canviant de nou. La intel·ligència artificial no és només una tecnologia més a la nostra disposició: la seva irrupció i la generalització del seu ús configuren una nova capa d’infraestructura que reconfigura l’accés al coneixement, la producció cultural, l’educació i l’activitat econòmica. Igual que en el seu moment Internet va alterar la circulació de la informació, com segles enrere ho havia fet la impremta, ara és la Intel·ligència Artificial la que altera la manera com aquesta informació es processa, s’interpreta i es transforma en respostes, recomanacions i decisions que tenen conseqüències en la nostra vida quotidiana.
En aquest nou context, el repte del català no és només ser-hi. El repte és ser-hi de manera rellevant, amb qualitat i amb capacitat operativa. No n’hi ha prou que una màquina pugui respondre’ns en la nostra llengua si ho fa a partir de referents aliens, d’un corpus pobre o d’un imaginari esbiaixat, decidit per algorismes sobre els quals no tenim cap influència. Ja no discutim només si la llengua és visible, sinó si és estructuralment útil dins dels sistemes que ordenaran la vida digital de les dècades vinents. I aquí el .cat torna a adquirir tot el seu valor: no com una relíquia del passat, sinó com un dels actius més sòlids i útils per assegurar que la llengua i la cultura catalanes continuïn tenint veu pròpia en aquesta nova etapa.
Per això avui celebrem el domini, però ho fem impulsant noves línies de treball amb un horitzó a vint anys vista. El .cat lidera un grup amb deu dominis més d’arreu del món que analitza com els motors de cerca tradicionals i els potenciats per Intel·ligència Artificial tracten els continguts vinculats a identitats culturals, lingüístiques i regionals. No és una iniciativa defensiva, sinó la nostra contribució concreta a una qüestió general: si volem que Internet continuï sent un espai de pluralitat real, caldrà intervenir també en les capes invisibles que ja ara determinen què es troba, què es recomana i què queda fora de focus. Perquè aquestes decisions no són només tècniques, ni neutres: defineixen el futur d’Internet i, amb ell, una part decisiva del futur del món.
No arribem tard a aquest debat. Hi som des del començament. Vam ser part activa d’Internet quan la xarxa tot just s’estava configurant, i podem tornar a ser-ho de la seva redefinició actual. No perquè siguem una excepció admirablement tossuda, sinó perquè la nostra experiència és útil. I universal. El cas del .cat demostra que les comunitats poden reconèixer-se, organitzar-se, construir infraestructura pròpia i contribuir al bé comú digital més enllà d’elles mateixes. És un exemple que parla del català, sí, però també del model d’Internet que defensem: un model que no vol resignar-se a l’homogeneïtzació a la que alguns voldrien condemnar-la.
Els pròxims vint anys exigiran noves institucions de la societat civil: flexibles, ambicioses i capaces de representar la nostra comunitat en un món en transformació constant. Institucions que sàpiguen entendre la naturalesa tecnològica d’aquests canvis i les seves conseqüències, de defensar drets col·lectius en entorns cada cop més deshumanitzats i de garantir que la diversitat cultural i lingüística continuï tenint lloc en les infraestructures digitals del futur. Aquest és el repte. I aquesta és la feina que Accent Obert, orgullosa hereva de la Fundació .cat, assumeix des de l’experiència acumulada durant vint anys de gestió del domini .cat. Perquè si el .cat ha estat un actiu imprescindible per entendre els últims vint anys d’Internet, tot indica que encara ho haurà de ser més en els vint que ara comencen.
