Una conversa crítica sobre tecnologia i drets
La Fira Literal 2025 va cloure amb una conversa a quatre bandes sobre tecnologia, algorismes i emancipació amb Simona Levi, ambaixadora de la Fundació .cat, la pensadora Ingrid Guardiola i l’activista David Fernández, tot moderat per Judit Membrives, responsable d’IA i Drets Humans a Lafede.cat. El debat, titulat “L’algoritme contra la vida: és possible una tecnologia emancipadora?”, va tancar les jornades de pensament amb una mirada molt crítica sobre l’impacte del model tecnopolític actual.
Internet com a infraestructura democràtica
Simona Levi, activista digital i responsable del programa 4D de digitalització democràtica i drets digitals, va obrir el debat amb una afirmació tan contundent com desconcertant: “Jo no estic autoritzada per la meva organització a parlar mai malament d’internet.” Aquesta afirmació resumeix la seva defensa d’un model tecnològic obert, auditable i distribuït.
Levi va reivindicar internet com una infraestructura democràtica basada en la neutralitat i la desintermediació: “El meu bit no té cap relació discriminatòria amb el del president o el del Papa. Tenim el mateix poder i la mateixa velocitat per comunicar-nos.”
Crítica institucional i alternatives viables
Segons Levi, el problema no és la tecnologia, sinó la manca de governança pública: “La cosa més terrible de les polítiques de digitalització no és la criminalitat, sinó l’estupidesa.” Va denunciar la cessió massiva de serveis públics digitals a grans corporacions i va recordar que existeixen alternatives viables, més barates i fàcils de desplegar.
També va posar en dubte l’ús habitual de serveis com Gmail, afirmant que “no és una qüestió d’eficiència, sinó de dominació i control”. Per ella, la sobirania digital implica no defugir les responsabilitats públiques sobre serveis d’interès general.
L’alfabetització digital com a resistència
Tot i el context, Levi va mostrar entusiasme: “L’alternativa és absolutament factible.” Va defensar que l’avenç tecnològic, especialment la intel·ligència artificial, ens ofereix eines per construir sistemes oberts i sobirans. “Visca internet!”, va concloure.
Va reivindicar la sobirania digital com un dret ciutadà a l’abast de tothom: “Jo condueixo molt bé, tot i que no entenc de mecànica. Amb la tecnologia és igual: podem utilitzar-la i resistir.”
Una altra internet és possible
La conversa va posar sobre la taula els riscos reals del model actual i va obrir camins per recuperar sobirania i imaginar alternatives viables. Levi ens recorda que defensar la nostra manera de ser comença en l’àmbit més quotidià: la tecnologia al nostre servei.