Entrevistem el formador del primer taller de Galàxia per parlar sobre sobirania digital, llengua catalana i el potencial transformador de les noves eines tecnològiques.
Albert Solana és consultor de transformació digital expert en tecnologies com la intel·ligència artificial, la computació quàntica, el blockchain i el big data amb més de 20 anys d’experiència. Amb formació en Enginyeria, Ciència de Dades i Direcció d’Empreses -a universitats tan prestigioses com el MIT, la UPC, Esade i Harvard-, ha liderat projectes internacionals en identitat digital sobirana, serveis quàntics i estratègies de dades per a institucions públiques i privades. Actualment està centrat en Mindsight Ventures, una firma que impulsa empreses emergents i iniciatives tecnològiques basades en intel·ligència artificial.
Amb aquestes credencials, ha estat l’encarregat de pilotar el taller “De la idea al prototip”, la primera espurna visible de la nova Galàxia que ha aparegut al firmament digital aquest 10 de juliol. El seu enfocament combina la mirada tècnica amb una forta dimensió humana, posant la tecnologia al servei de les necessitats de les persones. Conversem amb ell per entendre com aquestes noves eines poden facilitar dur una vida digital plenament en català.
Sembla que estem vivint en una acceleració tecnològica sense precedents. Com creus que aquest context impacta les llengües minoritzades com el català?
Som en un punt d’inflexió: la intel·ligència artificial generativa i la computació al núvol han reduït dràsticament els costos de llançar noves eines. Aquest ritme trepidant amenaça les llengües amb menys pes demogràfic, però també obre escletxes d’oportunitat per fer-les visibles des del primer dia. L’esforç ja no és només traduir el futur digital al català, sinó cocrear-lo en paral·lel amb altres llengües fortes.
És un tòpic, però la IA -en el seu estat de desenvolupament actual- pot ser tant una amenaça com una oportunitat per al català. Com està ara mateix aquest equilibri?
La IA pot amplificar el buit si les dades disponibles no inclouen català, però pot reforçar-lo si hi som des del minut zero: avaluant biaixos, contribuint-hi amb dades i afinant models propis. L’aposta europea per models oberts demostra que és possible competir amb els monopolis tot mantenint control local.
Les eines no-code i la IA poden ajudar a decantar la balança?
Totalment! Les plataformes sense codi van abaixar la barrera d’entrada, però segueixen tenint limitacions. El software 3.0, que consisteix a programar amb llenguatge natural sobre models pre-entrenats, suposa un salt qualitatiu: descriure amb paraules com volem que es comporti una eina és, de fet, programar-la. La creativitat deixa de dependre de saber picar codi i passa a dependre de la capacitat d’imaginar i de descriure bé la idea.
Infrastructures de confiança: transparents, respectuoses amb la privadesa i amb perspectiva comunitària
Quin valor diferencial creus que pot tenir Galàxia, en un entorn dominat per grans plataformes globals?
Galàxia prioritza eines plenament disponibles en català i respectuoses amb la privadesa, entre altres criteris rellevants. Però també és diferent perquè actua com un catàleg curat i com una ròtula que connecta creadors, usuaris i institucions. A més, reconeix tant serveis globals -com Telegram o Spotify– com creacions locals -com Wikiloc o ILovepdf– i els presenta en un mateix entorn coherent. Això equival a dotar la comunitat d’una infraestructura de confiança on descobrir, validar i reutilitzar solucions.
Com ha de ser una tecnologia per garantir que realment està al servei de la comunitat?
Se m’acuden quatre condicions mínimes:
1. Dades obertes o almenys interoperables;
2. Codi obert o la versió més novedosa, una API transparent i documentada, tant per als desenvolupadors com pels agents que s’hi poden connectar i usar-la de manera automàtica;
3. Respecte a la sobirania de les dades i la privadesa;
4. i, molt important, governança comunitària, és a dir, que les decisions sobre el full de ruta, traduccions o prioritats es prenguin amb la comunitat
Necessitem que més ciutadans, entitats i creadors s’animin a crear eines pròpies en català.
Cal formació pràctica -com la del taller de Galàxia-, però també mentoria i microfinançament: petites beques o crèdits participats per convertir prototips en MVPs. I visibilitat immediata: Galàxia pot catapultar qualsevol prototip que compleixi els criteris a milers d’usuaris. I, d’entre tots aquests prototips, també cal explicar les històries d’èxit que demostrin que poden tenir retorn econòmic o d’impacte social. Estic convençut que algunes proves de concepte del taller -com un planificador de rutes amb prompts en català o un traductor de subtítols basat en Salamandra– podrien entrar al catàleg quasi de seguida.
Empoderar digitalment la ciutadania, també en clau lingüística i cultural.
Empoderar la ciutadania no és res més que dotar-la de la capacitat d’escollir, crear i criticar la tecnologia. I en clau lingüística vol dir poder canviar d’idioma a qualsevol servei sense fricció, poder adaptar o bifurcar un projecte si la comunitat ho necessita i tenir accés a alfabetització digital i IA en la llengua pròpia.
Què haurien de fer les institucions?
Poden fer més del que fan. Han d’apostar per compartir infraestructures -repositoris de dades, instàncies de LLMs, serveis de traducció automàtica-, i per estàndards oberts i programari lliure, participar en plataformes europees com l’European Language Grid... Però també definir com a condició per les compres públiques el grau d’obertura i la disponibilitat en català, per exemple.
Com podem estimular que la indústria tecnològica vegi el català un actiu i no com un llast?
És més senzill i barat que mai: han d’entendre que la demanda de serveis digitals en català existeix i és estable… i que està poc coberta! I ara, amb models oberts, la inversió per llançar funcionalitats multilingües és molt baixa. Publicar a llocs com Galàxia els garantiria audiència inicial i validació ràpida.
