Entrevistem el creador d’Ador Fonemes, l’aplicació nascuda al primer taller de Galàxia que vol resoldre dubtes de pronúncia en català amb un sol clic.
Una eina gratuïta, senzilla i pràctica que resol dubtes de pronunciació de forma immediata i fiable. Aquesta és la proposta de Marc Bart, creador d’Ador Fonemes, una aplicació nascuda arran del primer taller de Galàxia i que ja truca a la porta per reclamar el seu espai en el repositori d’eines digitals en català. El millor exemple de com la suma d’una bona idea, una setmana de vacances, les tecnologies que ja tothom té a l’abast i un grapat d’euros, pot cristal·litzar en una eina plenament funcional i posar-se al servei del conjunt de la comunitat catalonparlant.
La novetat? Que per a fer-ho, ja no cal ser programador ni desenvolupador. Marc Bart, natural del Maresme de 38 anys, és graduat en Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades per la UOC. Ha treballat en projectes terminològics com l’IATE de la Unió Europea, en la transcripció d’àudios i en la traducció de subtítols. En aquesta entrevista explica l’origen del projecte, els reptes que ha superat i la seva visió sobre el futur digital en català.
Com vas conèixer Galàxia i què et va motivar a participar al taller?
Vaig descobrir Galàxia a X, una xarxa en la qual no piulo mai però hi xafardejo molt. Va ser a través d’un tuit de l’Albert Cuesta. Em va cridar l’atenció que fos un taller gratuït sobre creació d’eines digitals en català amb intel·ligència artificial. Com que estava de vacances, vaig poder assistir-hi i per això també he pogut dedicar tantes hores en la creació de la meva eina.
Participar al taller va ser l’impuls que necessitaves per llençar-te amb la teva aplicació?
Jo soc una persona molt partidària de fer les coses amb el mínim de desgast possible, de fet vaig estudiar tot el grau des de casa. Però estic convençut que assistir presencialment al taller em va motivar molt més que si ho hagués fet per videoconferència. Vaig prendre bona nota de les explicacions de l’Albert Solana.
Saber per on començar ho és tot.
D’on sorgeix la idea d’Ador Fonemes?
La idea ve de lluny, però també he improvisat força. Fa uns cinc anys vaig voler crear un diccionari català-anglès, però aviat ho vaig haver d’abandonar entre la manca de temps, la complexitat per programar-ho i també alguns dubtes legals. Quan vaig anar al taller no tenia pensat crear res, però va ser inevitable que mentre escoltava les explicacions em vinguessin flaixos al cap. Volia recopilar les transcripcions fonètiques per a aquells dubtes típics que em sorgeixen de tant en tant: “Com s’hauria de dir això o allò?”. Literalment, mentre era al taller se’m va acudir que el més fàcil era vincular enllaços externs per tal d’evitar problemes amb drets d’autor. Encara no era conscient que estaria creant un cercador.
A s’adreça principalment la teva aplicació?
El poden fer servir des d’estudiants de batxillerat fins a lingüistes, passant per locutors o actors de doblatge. També per aquells usuaris que es pregunten com se suposa que s’ha de dir “linx” o “romanx”, que acabaran descobrint que aquestes dues paraules es pronuncien diferent malgrat que la terminació s’escrigui igual.
Quins llenguatges i eines has fet servir per programar Ador Fonemes? Quin cost calcules que ha tingut?
Vaig començar amb Claude, però el problema era que amb la versió gratuïta havia de posar en pausa els progressos sovint. A la versió de pagament hi seguia havent certes limitacions i em feia un embolic, sempre hi havia informació que es perdia pel camí i era com començar de zero cada cop. Crec que Claude no és gaire intuïtiu en aquest sentit. Llavors vaig decidir passar a Lovable, ens n’havia parlat l’Albert Solana durant el taller. Allà va ser quan m’hi vaig arremangar. Lovable sí que et permet fer filigranes en un sol xat sense perdre informació i recuperar versions anteriors de manera segura, clara i intuïtiva. A Claude, m’hi vaig gastar uns 20 € i a Lovable, uns 80 €. Però poder fer una aplicació com aquesta en una setmana per només cent euros realment no té preu.
Quines millores voldries incorporar-hi en el futur?
Sempre dic que fer aquesta eina està sent com anar regant un esqueix perquè he tallat branques de diverses fonts i les he plantades totes juntes al mateix test. Per mi l’important és que la web quedi sempre actualitzada, que no hi hagi enllaços trencats amb el pas del temps. I evidentment introduir-ne de nous. Això seria regar.
Però al mateix temps, tinc el repte -que semblava el més important però que ara ha passat a un segon pla- d’entrenar el meu propi generador de transcripcions fonètiques per IA. Em pensava que seria fàcil però encara hi hauré de dedicar més temps, quan trobi el moment. He topat amb el Projecte AINA, quan ja començava a tenir els enllaços ben consolidats, però encara havia d’entrenar la meva IA, i ha estat com marcar un gol d’or.
Quin ha estat el repte més exigent al qual has hagut de fer front?
Una de les coses que m’ha portat més maldecaps -i encara me’n porta algun- ha estat el nomenclàtor dels 947 municipis del Principat de Catalunya. Resulta que vaig haver d’anar vinculant d’un a un cada municipi amb el seu PDF corresponent. Fins aquí pot semblar relativament mecànic i senzill. Però vaig començar a introduir variables -com ara que ometés accents, articles i preposicions, que considerés equivalent Cabassers i Cabacés, o Caldetes i Caldes d’Estrac- i aquí se’m va embolicar la troca. És possible que a l’hora de fer el canvi de Claude a Lovable, o fins i tot ja dins de Claude, alguna informació quedés alterada.
Un cas curiós va ser el de la Vall d’en Bas: suposo que entre els articles «la» i «en», la preposició «d» i l’apòstrof, no hi havia manera que em vinculés l’enllaç que tocava encara que l’hi digués en japonès. Al final vaig decidir crear una norma prioritària que trobés aquest municipi a part, al marge de tots els criteris de programació. Un nomenclàtor fonètic amb la pronúncia local és molt més útil del que sembla: els de Matadepera diuen el nom del seu municipi amb la «e» oberta o tancada? I com diuen el nom del seu poble els de Tor? I els de Berga? I què dir de Puig-reig?
També vaig tenir un cert repte amb la ela geminada. Vaig considerar que «l·l» -la correcta, amb punt volat-, «l.l» -amb punt normal- o «l•l» -amb el punt gros que se sol fer servir en teclats de mòbil- fossin equivalents en la cerca. Per cert, almenys en mòbils Android, si teniu el teclat QWERTY en català, recordeu que la ela geminada us pot aparèixer feta si manteniu premuda la lletra ela!
En el futur, t’agradaria que l’app formés part del repositori de Galàxia?
I tant! En fer-la, vaig considerar criteris com que fos en català, accessible, segura, actualitzada i de qualitat. A la presentació de Galàxia es va mostrar una preferència clara per aquelles webs que no cal descarregar ni crear cap usuari per utilitzar-les. I un dels exemples que va posar l’Albert Solana durant el taller va ser la barra de cerca de Google, pionera en la seva senzillesa, rapidesa i optimització d’execució. I la suma de tot això és el que he intentat plasmar amb Ador Fonemes. Que fins i tot a mi mateix em resultés molt més pràctic buscar a través del meu propi cercador que no pas en no sé quina app de no sé quin diccionari.
Quin consell donaries a una persona que volgués fer la seva pròpia eina, a partir de la teva experiència?
Li diria que és important tenir una idea, però que realment els canvis més significatius es van definint quan ja s’ha avançat força en la programació. Jo començaria ja directament amb Lovable, inicialment amb la versió gratuïta per anar fent proves. Però cal que tothom sàpiga que si vol fer alguna cosa amb cara i ulls, s’haurà de gastar uns diners. Amb menys de 100 € ja n’hi pot haver prou, crec que tots n’hem gastat molts més en coses inútils i això pot ser molt útil!
És increïble que avui es pugui programar amb tanta facilitat sense tenir-ne coneixements i que, amb algunes excepcions, la IA pugui entendre el llenguatge verbal i escrit pràcticament com si fos una persona. Però això tan sols és el començament. Ja no caldrà ser un geni per fer eines genials! Sempre he considerat que sóc de l’única generació de la humanitat netament meitat analògica, meitat digital, perquè els nostres pares són encara molt analògics i els nostres fills ja són massa digitals.
Com veus el futur del català en el món digital?
Crec que als catalanoparlants en general ens toca contribuir-hi sense grans pretensions però sent conscients que tot suma, precisament perquè som un país petit. Cal ser optimista perquè ja ens han demostrat que de negativitat ens en trobarem absolutament sempre.
A tall d’exemple, avui mateix he llegit la notícia que l’ajuntament de València ha canviat el topònim per “Valéncia”, amb accent tancat, en contra dels criteris lingüístics de la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua. Jo faig l’aplicació perquè adoro la nostra llengua, els polítics de torn fan això per odi gratuït.
Però és que ser catalanoparlant és precisament això: ets com un faquir descalç trepitjant tota mena d’objectes punxants. Però estàs tan tranquil, sense arribar a ser masoquista ni neuròtic, perquè ja hi estàs acostumat. Sense ser-ne gaire conscient, t’has anat entrenant dia rere dia, has trobat el mètode i has assumit, sense ser conformista, que allò és l’entorn normal. Tu ets tal com ets i no tens per què canviar per res del món. Els altres que facin el que creguin convenient. Per mi el català és un al·licient, no pas una llosa.
I voldria acabar amb una reflexió final: jo enraono un català central però per mi no s’entén la llengua sense la resta de modalitats dialectals. Com pot ser que a tants catalanoparlants peninsulars els costi més d’entendre algú de Mallorca que algú del Carib? Si t’ho pares a pensar, això no té cap lògica i evidentment hi ha una intencionalitat històrica al darrere de dividir-nos per una banda i d’homogeneïtzar-nos per l’altra.
