Com la història d’un pirateig es converteix en una reivindicació de l’internet com a conversa viva
Vols comprar Viagra? És molt senzill, a internet. Quan el 1998 Pfizer va aconseguir finalment tots els permisos necessaris per comercialitzar el sildenafil com a tractament per a la disfunció erèctil, la xarxa era molt diferent de com és avui. Més petita, més fosca, més anònima. En definitiva, el lloc perfecte on vèncer la vergonya i comprar aquell nou medicament.
Un any després, el 1999, es publicava un text breu que encara avui s’estudia com una de les anàlisis més lúcides sobre la naturalesa d’internet i el seu futur: el manifest Cluetrain. El seu missatge central era tan directe i radical com vigent: “els mercats són converses”. Des del mateix moment de la seva publicació, les 95 tesis han seguit clavades al domini cluetrain.com, a la vista de tothom, en una mena de trassumpte digital de la porta de l’església de Wittenberg.
Però el pas del temps ha malmès aquest manuscrit de zeros i uns. La tesi 83 resava, el maig de 2025: “Research in the field of medicine. Now it is easy to buy Viagra online for men.” Veritat el 2025 i veritat també el 1999. Però hi havia un problema: la tesi 83 original no parlava de la Viagra. Parlava del Wall Street Journal. I de la credibilitat i la confiança en les institucions analògiques. I de l’atenció. Deia, textualment: “We want you to take 50 million of us as seriously as you take one reporter from The Wall Street Journal.”
En algun punt entre 2019 i 2020, algú havia decidit canviar el text canònic. Però qui? El perquè estava més que clar: per vendre. Una pausa publicitària que interromp el discurs d’un evangelitzador abrandat. A ningú, durant cinc anys, li havia cridat l’atenció, en una xarxa cada dia més colonitzada per l’afany comercial.
No és un fet excepcional: Viagra ha estat històricament un dels productes més utilitzats en estratègies de correu brossa i pirateig web, servint de ganxo per redirigir trànsit o posicionar en cercadors llocs de venda paral·lela, parasitant l’autoritat de pàgines com la del manifest. La seva popularitat la va convertir en símbol d’un internet vulnerable a l’explotació comercial i a pràctiques opaques de màrqueting digital.
Una reivindicació de la conversa digital
El 2025, quan Accent Obert va decidir rellegir en català el manifest Cluetrain durant la seva transformació, ho va fer perquè ens interpel·lava directament: defensar la nostra manera de ser en digital vol dir entendre exactament què significa ser, existir, en digital. Per això va voler entregar a la comunitat digital catalanoparlant la traducció que aquell text fundacional mereixia.
Però quina? La de 1999 o la de maig de 2025? Wall Street Journal o Viagra? Fos com fos, Rick Levine, Christopher Locke, Doc Searls i David Weinberger havien anticipat una xarxa on la credibilitat estaria en joc. El que no podien saber és que ho estaria fins i tot a la cuina de casa seva.
Ara, arreu dels Països Catalans i més enllà, existeixen 500 còpies físiques -ni una més, ni una menys- que contenen un ou de Pasqua que actuarà com a recordatori perenne de que internet no és un arxiu immutable, sinó un espai viu, inestable i, de vegades, piratejat per interessos espuris. Al web d’Accent Obert, però, s’hi respectarà la intenció original. Contraintuitivament, es fixa en el món físic una distorsió de l’univers digital. No sabem com serà el futur del manifest. Ni el d’internet. Però sabem com era exactament el maig de 2025, i en tenim un registre físic que ho prova.
Que una frase promocional sobre la Viagra es colés al moll de l’os d’un dels manifestos fundacionals d’internet és una metàfora perfecta. Una ironia del destí. Demostra exactament allò que el mateix manifest reivindicava: que internet és una conversa oberta, en disputa constant, i que només serà nostra si l’escoltem, la revisem i hi participem amb veu pròpia.
La Viagra representa el que internet també és: un lloc on la veritat és reversible, els textos són revisables i l’autoria, fràgil i en disputa. Un espai on la cultura es construeix de manera cooperativa, voluntàriament o involuntàriament, a cop d’errors i d’aprenentatges. Una conversa de vegades sorollosa, de vegades interrompuda, que ens obliga a estar atents i a ser crítics.
Una faula digital que ens recorda que el sentit d’internet no s’allotja en cap servidor, sinó en la voluntat col·lectiva de mantenir la conversa oberta.
