La intel·ligència artificial ja entén el català. Però això no vol dir que el pensi, ni que el situï al centre. Aquesta és la tensió de fons que va travessar la presentació de Frec, una sessió que va posar en diàleg recerca, empresa i acció social per abordar el futur lingüístic de les tecnologies que ja estructuren Internet.
No va ser només una presentació de projecte. Va ser una constatació: la presència del català en l’ecosistema digital no es garanteix per inèrcia. Cal construir-la també en les capes profundes —models, dades i sistemes— que defineixen com funcionen les eines.
I FREC aborda precisament un àmbit creixent d’innovació pel que fa a l’aplicació de la IA: com fer que els models puguin interactuar amb els programes, serveis i eines digitals de forma que puguin automatitzar i fer més eficients molts processos dins de les organitzacions. I posant focus en connectar eines i serveis que estan disponibles en la nostra llengua.
Quan la tecnologia no és neutra
La sessió es va obrir amb Griselda Casadellà, gestora de projectes d’Accent Obert, que va situar Frec dins d’un marc més ampli: el de la infraestructura digital que estem construint avui. Això vol dir que les decisions actuals —què s’entrena, en quina llengua, amb quins criteris— condicionen qui i com podrà viure plenament en català a Internet demà.
A continuació, Roser Saurí i Josep Sànchez, des de Catedra, van aprofundir en aquesta idea des de la recerca. El processament del llenguatge natural no és només una disciplina tècnica: és una capa estructural de la comunicació digital. I això significa que deixar-hi fora el català no és un error puntual, sinó una exclusió sistèmica.
En aquest punt, la idea va quedar formulada amb claredat: no és només una qüestió tecnològica, sinó de criteri i de prioritat. Les eines poden funcionar en català, però cal que hi siguin pensades des de l’inici.
Un element important de FREC també recau en l’aposta per la sobirania tecnològica fent possible un major control de les dades i informació de tot tipus de les organitzacions: FREC pot funcionar en ordinadors propis que no requereixen unes característiques de maquinari costoses, així com en models petits de llenguatge (SLMs) molt fets a mida per cada empresa o entitat. També gràcies a l’ accés al codi que incorpora la llicència AGPL.
De la teoria a l’ús: la llengua com a infraestructura
La segona part de la sessió va baixar a casos concrets. Isabel Garcia, CEO de Bleta, va posar el focus en la relació entre tecnologia i accessibilitat. “Si no és accessible, no existeix”, una idea que traslladada a la llengua implica que el català no pot ser una capa opcional.
Per la seva banda, Carlos J. Rosales Gallegos, CTO i cofundador de Gandolapp, va mostrar com aquesta realitat es concreta en entorns professionals. En el transport, la veu no és un extra: és una eina de treball. Això vol dir que la llengua condiciona directament l’ús, l’eficiència i l’adopció de la tecnologia.
Aquests exemples apunten a una mateixa direcció: el català no és només una llengua de contingut, sinó una llengua d’operació.
Accent Obert i Frec: quan la infraestructura digital és també una qüestió de llengua
La participació d’Accent Obert en Frec s’inscriu en una línia de treball sostinguda: reforçar la presència del català en les infraestructures digitals que defineixen el present. No només en la capa visible d’Internet, sinó en els sistemes que prenen decisions i generen respostes.
En aquest context, Frec connecta amb iniciatives com MCP-CAT, el consorci format per Accent Obert, Process Talks, Bleta i Gandolapp per desenvolupar models i connectors d’IA en català. Aquesta continuïtat no és anecdòtica. Respon a una estratègia: reduir la dependència de tecnologies externes i/o que no tenen en compte la nostra llengua.
Perquè el risc és conegut. Tal com apunten diferents diagnòstics recents, el català té una posició digital rellevant, però sotmesa a pressions constants: desplaçament per fricció, dependència de models externs i pèrdua de context cultural. Això vol dir que sense intervenció, la presència actual no es consolida.
Frec s’inscriu just en aquest punt. Connecta recerca, desenvolupament i ús per assegurar que la llengua no quedi relegada en una de les transformacions tecnològiques més ràpides dels últims anys.
En l’era de la intel·ligència artificial, la qüestió ja no és només si Internet parla català. És si les eines que el defineixen també el pensen.
